CANCEL·LAR, [CANCELLAR] v. a.

Anul·lar, deixar sense efecte un document o instrument públic llevant-ne el segell. Derogar, abolir, esborrar.

"... li n va esser pregat que n cancelas e anullas totes les merces que havia feytes, per ço que l seu reyal patrimoni stava tan fallit que casi be res no li n restava..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 25

"... que ells cancellassen aquells de la dita part d en Muset de la dita vila totes penes que ls fossen a ells posades de no entrar en la dita vila ne sos termens..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1405

"... que negun juheu ni juhia daçiavant tal oracio no diguen, ni aquella tinguen scrita en lo libre del dit Talmut, ni en altres llurs libres, ans la dita oracio raguen, cancellen e abolesquen dels dits libres, en tal manera que dequiavant en neguna manera no s puxe legir..."
Rei Ferran I Constitucions contra Jueus Mallorca, 1413

"E com yo me n partesca de present a Barcinona al senyor Rey, on yo haure los dits cent cinquanta florins, es menester que vos me trametats prestament una procura a mi que en nom vostre pusca cancellar la dita carta de comanda."
Epistolari del segle XV LXVI

"... lo dit exili o bandejament e tots altres procehiments que contra lo dit Bernat per aquesta raho haiats fets cancellets e anullets vista la present sens dilacio alguna..."
Lletra del rei Martí Al veguer i batlle de Montblanc. Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.175, f. 181)

"E axi lo emperador se feu venir lo scrivan e cancella la dita obligacio als sobredits senescal e promens de la ciutat de Viana."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 4, XXV